Un vídeo de Terje Sorgjerd en time-lapses sens dubte una de les postes de sol més boniques del món, nostàlgia del que va ser algun dia el meu jardí en un passat present. Per molts anys, ja saps.
Cel amunt de les estrelles
més enllà de la galàxia
on s’acaba el meu jardí
comença un altre jardí
comença una altra galàxia
són unes altres estrelles
hi ha una branca i una pedra
una pedra que entrebanca
i fa caure cap amunt
i al damunt del capdamunt
on fins l’espai s’entrebanca
s’hi pot seure en una pedra
cel enllà de les estrelles
als confins de la galàxia
on s’acaba el meu jardí
Enric Casasses
