Salvatge cor

        
         Penso en el cor —i en l’orient
         de la perla encara marina;
         en el somni que l’endevina
         i que l’ull massa ric desment.

         Cap triomf no pesa en el vent
         i, juntes, al buf que hi declina,
         s’esborren l’onada divina
         i l’aventura vehement.

         D’on venim, que no fos tornada?
         Com una absurda enamorada,
         la vida ens fa plorar el passat.

         On tornem, que no fos naixença?
         Vivim de mort, i no ens és grat;
         morim d’amor, i no s’hi pensa.
                                

                                       Carles Riba