26 de agosto de 2013
23 de julio de 2013
21 de enero de 2013
Un vividor també surfeja el diumenge
M'estic plantejant d'anar al metge i demanar-li la baixa per estres, si estic
treballant em regiro quan miro la webcam i la platja esta plena de
surfistes.
Per sort Neptú de tant en tant també treballa el diumenge i ens dona una alegria a aquells que entre setmana patim la sort dels vividors.
Per ser un vividor cal treballar-s’ho, o almenys aparentar-ho. Té sempre bona sort, per on passa tot sembla millor, on fa molt fred no en fa tant i abans, quan tu no podies entrar, sempre estava millor.
La seva activitat laboral sol ser un misteri i generalment parla d'algun negoci amb un soci, però mai té un treball definit.
Són paradigma de “la vida fàcil”, de la vida regalada, el seu treball és viure del treball dels altres. Els tenim per tot arreu. Alerta! El seu major art és posar-se pell de be.
Quan estem a l’aigua, en un bany agradable, gaudint de bones onades, una llum espectacular, el sol ponent-se, i en general, sempre que estiguem gaudint molt, segur que estem envoltats de grans vividors. Comproveu-ho vosaltres mateixos.
Per sort Neptú de tant en tant també treballa el diumenge i ens dona una alegria a aquells que entre setmana patim la sort dels vividors.
Per ser un vividor cal treballar-s’ho, o almenys aparentar-ho. Té sempre bona sort, per on passa tot sembla millor, on fa molt fred no en fa tant i abans, quan tu no podies entrar, sempre estava millor.
La seva activitat laboral sol ser un misteri i generalment parla d'algun negoci amb un soci, però mai té un treball definit.
Són paradigma de “la vida fàcil”, de la vida regalada, el seu treball és viure del treball dels altres. Els tenim per tot arreu. Alerta! El seu major art és posar-se pell de be.
Quan estem a l’aigua, en un bany agradable, gaudint de bones onades, una llum espectacular, el sol ponent-se, i en general, sempre que estiguem gaudint molt, segur que estem envoltats de grans vividors. Comproveu-ho vosaltres mateixos.
28 de noviembre de 2012
Ribes-Montserrat tota una llegenda
Diu la llegenda que, fa molts i molts anys, Catalunya va estar en guerra contra els francesos. Ells estaven molt enfadats, sobretot amb els habitants de Manresa perquè havien cremat els papers segellats que els havien enviat. Els pobles del Bages es van reunir i van decidir fer una gran batalla a Montserrat.
 |
A Ribes hi vivien uns nois que també volien lluitar contra els francesos, però com que no els deixaven anar i no tenien cap arma, van agafar les bicicletes.
|
 |
Aquests nois van anar cap a la batalla que tenia lloc al Bruc, prop de Montserrat, i van començar a pedalejar i a pedalejar amb totes les seves forces.
|
 |
El so que van fer es va anar multiplicant i multiplicant pel ressò de les muntanyes, fins a semblar un gran exèrcit.
|
 |
Així ho van creure els francesos, que amb la cua entre cames van fugir a corre-cuita.
|
 |
Diuen que, gràcies a aquesta fita, a hores d’ara no som francesos, sinó catalans.
|
 |
Amb un gran àpat ho van celebrar aquests valents que després de tant esforç, bé que s'ho mereixien!
|
14 de agosto de 2012
¿Donde se ha visto comer sin pan ni vino?
Como de costumbre las fotos no tienen nada que ver con lo que voy a contar o quizás sí, ya que todo esto sucedió después, cuando el hambre apretaba, después de tanta filigrana.
Tengo la sana costumbre de probar los manjares de las tierras que visito y es uno de los alicientes que me hacen llegar a estos parajes, a parte de las olas claro.
A la hora de escoger, cuando no conozco el pueblo que visito, me gusta pasear y observar los diferentes locales, su decoración y el tipo de gente que los frecuenta.
Hay los finos y refinados, afines a cualquier nueva corriente de diseño, llenos de enteradillos que piensan que lo que les están sirviendo son grandes exquisiteces y en realidad, son marcas blandas de supermercado.
Yo soy más de los restaurantes de toda la vida de los restaurantes añejos, de los de las mesitas de mármol blanco y patas de hierro forjado, con sus cabezas de animales disecados, uno de aquellos anteriores a todas las normativas municipales.
El vino peleón mezclado con gaseosa burbujea en la mente y las palabras brotan espontáneas construyendo inspiradas conversaciones que acaban en carcajadas.
Así que, ya un poco embriagado, me despido y no me hagáis mucho caso, que solo pretendía darle un envoltorio literario a
todas estas fotos.
En los que el vino se sirve en un vaso de vidrio grueso de color ámbar a ser posible. Beberlo en copa de cristal y sin gaseosa sería demasiado.
Así que, ya un poco embriagado, me despido y no me hagáis mucho caso, que solo pretendía darle un envoltorio literario a
todas estas fotos.
13 de agosto de 2012
¡Maloserá!
Las buenas olas son un tesoro, como el marisco, y este sólo se encuentra allá dónde el mar es más bravío y feroz, donde dicen que para ser pescador hay que ser de los buenos.
En estas tierras el fruto más preciado del mar es el percebe. Sus raíces están en las rocas más batidas, un kilo de buen percebe no tiene precio.
Trepan por las rocas como una hiedra en el paraíso, rocas que, a veces, están coronadas de cruces en recuerdo de percebeiros despeñados o arrastrados en sus barcos contra el acantilado.
Maloserá que después de este día no acabemos con una tapita de percebes y un buen ribeiro.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)